Una degradació moral intolerable

Que el director general corporatiu del FC Barcelona, Joan Oliver, no havia dit la veritat quan va qualificar d’“auditoria de seguretat” les investigacions que havia encarregat fer a quatre vicepresidents del club, Joan Boix, Jaume Ferrer, Joan Franquesa i Rafael Yuste, era evident. De fet, va faltar a la veritat des del primer moment en què va justificar l’encàrrec d’aquella investigació a instàncies de Joan Franquesa. Personalment, ja vaig donar la meva versió aquella nit mateix, a El club de la mitjanit de Pere Escobar, a Catalunya Ràdio, i en una resposta a Jaume Padró, en l’article Mala peça al teler. Franquesa va saber que el Barça l’estava investigant. El director de seguretat, Xavier Martorell, amic i company polític a Sant Cugat, li ho va confirmar i li va dir que li ho havia manat Oliver i que havien investigat els altres tres vicepresidents. Tots quatre, amb els informes a la mà, van anar al despatx d’Oliver i a punt van estar d’estossinar-lo. El president, quan el van anar a trobar, els va dir que no en sabia res i van acordar tapar-ho perquè l’equip, en aquell abril, s’ho estava jugant tot. Avui, les edicions de El Periódico i La Vanguardia, que han tingut accés als informes que va fer l’empresa Metodo 3, demostren documentalment que Joan Oliver no va dir la veritat i que aquelles investigacions només pretenien obtenir informació per forçar, bàsicament a Jaume Ferrer, a que desistís de presentar-se com a candidat a la successió de Joan Laporta i donés el seu braç a tòrcer a favor de Xavier Sala Martín. Des de fa molts mesos, des d’abans de la moció de censura de juliol del 2008, tota l’activitat interna a dins del club està marcada per l’afer de la successió de Laporta.
També avui, El Mundo del Siglo XXI publica un incident que hi hauria hagut el 14 d’agost entre Joan Laporta i el president de la Junta d’Extremadura, Guillermo Fernández Vara. El president extremeny havia publicat un article al diari Marca en què demanava a Laporta que rebaixés el seu to polític perquè estava fent mal al Barça. Es veu que a Laporta no li va agradar gens, el va trucar al seu telèfon mòbil i li va etzibar una bronca tremenda, dient-li deu vegades “imbècil”, “barcelonista de merda”, “Visca Catalunya Terra Lliure”, “oblida’t de demanar res al Barça i no em tornis a parlar en tota la teva vida” i “ja t’ho trobaràs”. Jo no sé si aquesta conversa és certa. El que és cert és que un diari l’ha publicada. Per tant, si no és veritat, crec que Joan Laporta hauria de negar-ho immediatament i demanar una rectificació urgent perquè no poden quedar dubtes sobre un comportament tan impresentable. Les converses privades deixen de ser-ho així que es coneixen. Per això és tan important seguir aquella màxima a què ningú fa cas que diu que no diguis mai res que no vulguis veure publicat.
En tot cas, el que més em preocupa de tot plegat, és la degradació moral en què s’està caient, la facilitat amb què acceptem, ni que sigui per resignació, comportaments intolerables. Si ens n’adonéssim, ja fóra bo, perquè ho podríem convertir en el punt d’arrencada d’una regeneració necessària i urgent.