La importància del llenguatge

Sempre m’ha semblat que cal esforçar-se per a parlar correctament i amb la precisió més absoluta possible, que no podem usar les paraules a la babalà i que ens hem de cenyir al seu significat estricte. És clar que hi ha un munt de recursos i figures retòriques que els escriptors fan servir per a expressar sentiments, imatges, pensaments, etc., que s’escapen del vocabulari existent i que fan evolucionar les llengües. El que vull dir és que, a vegades, no ens hi mirem gens a l’hora d’escriure o de parlar i agafem paraules o expressions d’uns àmbits que no tenen res a veure amb el que pretenem descriure i fem molt de mal; alguns exemples serien cròniques esportives que més aviat semblen comunicats de guerra, o quan diem que un tal jugador és el càncer del vestidor, o que tal altre personatge té l'Alzheimer, etc. Sempre m’ha semblat que era molt cert que el llenguatge determina el pensament i el condiciona, tal com va dir a les acaballes del segle XVII el filòsof alemany Gottfried Wilhelm Leibniz. Aquest filòsof deia que el pensament és llenguatge interioritzat i, en conseqüència, pensem i sentim a partir del que ens imposa i ens permet la llengua pròpia. Encara que sembli un doble salt mortal, he pensat en tot això llegint la notícia sobre el programa que ha desenvolupat l’empresa Lynce per a comptar els assistents a les manifestacions. El seu creador diu que ho va fer fart de sentir-se “estafat” escoltant com tothom diu les quantitats d’assistents que millor li sembla. Aquesta empresa, que no és la primera que fa una experiència així, s’ha estrenat aquest cap de setmana i ha provocat un cert rebombori. El nombre de manifestants contra la llei de l’avortament de dissabte havia anat dels 250.000 de la policia als 2 milions dels organitzadors. Doncs, aquesta empresa, usant un sistema molt sofisticat de recompte gairebé manual a partir de fotografies aèries, ha dit que n’hi va haver 55.000. Personalment, estic en contra d’aquesta recerca de la infal·libilitat. Perquè el llenguatge té una capacitat d’expressar sensacions que les matemàtiques no tenen. Per això penso que és tan necessari buscar la precisió en la veritat de les paraules i no pas en el rigor dels números, i que quan diem dos milions com podríem dir dos mil, estem malmeten d’una manera greu la nostra capacitat d’expressar-nos i entendre’ns.