Embrutits

Des de fa unes setmanes, el debat públic s’ha anat embrutint d’una manera que em sembla excessiva. Ja s’entén que hi ha hagut uns quants successos prou gruixuts, que han alterat els ànims de gairebé tothom, però, personalment, aquesta deriva que està agafant la discussió em produeix molta pena. Em refereixo als casos Millet i de l’espionatge al FC Barcelona, bàsicament, perquè són els darrers i els que més alarma i comentaris han generat, i també hi hem d’afegir el dels informes encarregats pel Govern, especialment el que anava destinat a conèixer el pensament polític d’uns quants periodistes notables. Encara que siguin de naturalesa distinta, els casos de Millet i del FC Barcelona, només pel fet d’haver-se produït simultàniament, ja es fa inevitable trobar-hi punts de comparació, que a mi em sembla que hi són, tal com vaig afirmar en una anterior entrada. No hi tornaré pas ara, doncs. Del cas Millet cada dia en sabem algun detall més, que tan sols serveix per a ratificar-nos en la indignació i per a confirmar-nos que l’abast de la ignomínia és colossal. Pel que fa el FC Barcelona, també es van sabent detalls que proven que el cas no està tancat internament, per més que els responsables insisteixin a donar-lo per conclòs; el president Laporta i el vicepresident Ferrer van protagonitzar un incident a la Llotja del Camp Nou prou desagradable, segons ha revelat El Mundo Deportivo, i les declaracions de les darreres hores de Laporta no fan pensar que les emocions s’hagin apaivagat. De l’afer Millet, la darrera cosa que s’ha sabut és que va donar molts milions a Àngel Colom per a fer una fundació i que aquells diners, una bona part, van servir per eixugar els deutes que havia contret el PI. Tot aquest batibull està generant un soroll molt desagradable. Les persones que s’hi veuen implicades, sigui d’una manera més o menys directa o sigui d’una manera emocional, vull dir els diferents portaveus polítics i els periodistes i comentaristes de l’actualitat en general, en molts casos, més que analitzar i debatre sobre aquests afers tan greus, es dediquen a treure’s les puces de sobre, tirar-se els plats pel cap i passar comptes personals. Trobo que no anem gens bé.