En nom de qui?

El president del FC Barcelona, Joan Laporta, va participar ahir en la tradicional marxa de torxes que ERC organitza cada 15 d’octubre per a commemorar l’afusellament del president de la Generalitat Lluís Companys pel franquisme al Castell de Montjuïc. ERC convida cada any un personatge de la societat civil catalana a participar en aquesta marxa i per aquest motiu Laporta va tenir un protagonisme central, acompanyat sempre pel president d’ERC, Joan Puigcercós, i el portaveu d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Portabella, i fent-hi un discurs, de to suau –les sis de la matinada tampoc són hores per a elevar gaire la veu– però radical i contundent en el fons, fent una crida a “aixecar-se” davant “d’aquells que cada dia tracten amb intransigència Catalunya”. És clar que la invitació no és gens innocent en aquest moment, pocs dies després de la irrupció del Reagrupament de Joan Carretero i els seus intents d’acostament a Laporta. La reacció posterior a l’acte d’ahir, amb enquestes improvisades sobre les possibilitats de Laporta de saltar a la política o d’esdevenir president de la Generalitat, per exemple, demostra que el president del FC Barcelona genera unes expectatives i unes controvèrsies extraordinàries. Res de nou. A Laporta se li critica, per damunt de tot, que faci un discurs tan abrandadament independentista quan encara és president del club blaugrana i que estigui utilitzant aquest càrrec com a trampolí per a saltar a la política. Personalment, discrepo de les dues línies crítiques. De la primera, perquè no és el primer president que ho fa –Joan Gamper, Josep Sunyol i Agustí Montal, almenys, l’han precedit–; i de la segona perquè a mi em sembla que fa temps que el carisma de Laporta ha transcendit el seu càrrec de president blaugrana. Una altra cosa és que el seu discurs pugui acabar girant-se en contra de l’equip, però aquest és un tema que requereix un article sencer i ja el faré demà. Ara: el que sí que crec que Laporta hauria d’anar aclarint és en nom de qui fa aquest discurs, si d’ERC o Reagrupament o un altre partit, dels que hi ha o un altre que farà ell, o si en nom seu o en nom del FC Barcelona. Gamper i Montal el feien en nom del Barça, mentre que Sunyol, que compaginava política i futbol, el feia en nom d’ERC i del país. És clar que també s'ho pot estalviar si considera que estratègicament ja li va bé així. Però, aniria bé que Laporta digués en nom de qui, ni que sigui per saber-ho. I, llavors, endavant les atxes que el Cristo va a les fosques.