dimarts, 20 d’octubre del 2009
En el guió hi havia un altre resultat
El Barça ha perdut, ho ha fet a casa i contra el Rubin Kazan per 1 a 2, a la tercera jornada de la Lliga de Campions. És un fet inesperat, desconcertant, però real. És un resultat relativament injust perquè el Barça ha xutat dues vegades al pal, en dues rematades de bastant a prop i franques, i ha tingut d’altres ocasions també bones. Però no ha estat un domini aclaparador. El més destacat d’aquest partit és que el Rubin Kazan n’ha tingut prou amb un gol fet al primer minut del partit, un gol de xiripa, d’un xut des de molt lluny, insòlit, boig, que ningú ha vist a venir i que el jugador rus ha engaltat sense pensar-s’ho, i amb una defensa practicada amb més bona voluntat que no pas ofici, relativament ben ordenada, per a destarotar l’excel·lència blaugrana. Aquest primer gol rus ha estat fonamental. El FC Barcelona ha trigat molts minuts a igualar-lo, fins al començament de la segona part no ho ha aconseguit Ibrahimovic. Llavors, és probable que tothom hagi pensat que el Rubin Kazan es desfaria com el sucre, perquè els seus futbolistes havien corregut molt, són manifestament inferiors i tenia lògica creure que s’espantarien davant del campió d’Europa. Però el partit ha continuat desenvolupant-se més o menys igual. Bàsicament, ha seguit adormit. Els blaugranes han seguit fent un joc mandrós, que no obstant semblava suficient per a guanyar. Tanmateix, en un contracop gairebé tan inesperat com aquell xut absurd de la primera part que ha acabat en gol, els russos s’han avançat un altre cop. Aquest clatellot sí que ha despertat els blaugranes que han accelerat el ritme i han fet els dos pals que he dit i d’altres ocasions, més o menys clares, però havien fet tard. Aquest era un partit d’aquests que fa molta mandra de jugar, contra un rival petit, que ningú sap d’on ha sortit i que totes les anàlisis i els informes tècnics conclouen que la diferència entre un i altre és massa gran com per a esperar res més que la victòria blaugrana. Però tot ha anat d’una altra manera, més negativa. El Barça ha perdut i ara la classificació per a la segona fase de la Lliga de Campions s’ha complicat d’una manera certa i notòria. L’haurà d’anar a buscar als camps del Dinamo de Kiev i del Rubin Kazan, en què hi fa un fred que pela. En circumstàncies normals, vull dir en les habituals de fins fa un parell o tres de partits, no hauria de ser cap repte insuperable. Però avui, tenir alguns dubtes sobre la fiabilitat de l’equip, no és exagerat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Des del partit contra l'Almeria que al Barça li costa jugar amb velocitat. La pilota no corre com ens tenien acostumats i tot el joc blaugrana és més previsible per als rivals.
Penso que ahir a la segona part vam jugar bastant bé, com el dia del València, però estem pagant el fet de tenir una plantilla tan justa. Amb l'Iniesta que no acaba d'agafar la forma i l'Henry tocat, a la banda esquerra només ens queda el Pedro, que per a mi no té nivell Barça, i el Bojan, que no és extrem.
Potser s'hauria de fitxar algú al mercat d'hivern. Encara que sigui, com es comenta, el "camisinhas" Robinho.
La veritat es que si sabia de perdre algun partit, el millor era aquet. Pero la cosa per mi no acaba de xuta masa be.er
Publica un comentari a l'entrada