FC Barcelona i RCD Espanyol s’enfronten aquest vespre al Camp Nou. També podríem dir que juga el líder contra el cuer de la Lliga espanyola. Un líder ferm, amb deu punts d’avantatge sobre el segon classificat, i un cuer amb l’aigua al coll, que porta un munt de jornades sense guanyar i que està en un procés de caiguda lliure al qual no se li veu el final, tot i que s’intueix tràgic. No sé exactament què diu el manual de psicologia esportiva en aquests casos, quan dos rivals històrics s’enfronten en una situació de desigualtat flagrant, però em semblaria oportú que cap dels dos mirés d’escalfar-lo gaire les hores prèvies; el líder, per la magnanimitat que correspon a la seva grandesa, i el cuer, per la humilitat intrínseca a la seva condició. Magnanimitat i humilitat que així que comencés el partit haurien de transformar-se indefectiblement en ambicions menys generoses i resignades.
Però vet aquí que des del FC Barcelona s’han destil•lat dues menes de missatges. Des del vestidor, el tècnic Josep Guardiola i un dels seus jugadors veterans, Xavi Hernández, hi han posat serenitat no desitjant el mal de la Segona a l’antic rival. En canvi, dos dels més joves, Sergio Busquets i Gerard Piqué, no s’han estat de menystenir l‘Espanyol. Ara: el tro de metxa l’ha encès el president Joan Laporta, gairebé de matinada però amb marxa de ressopó, acusant el president de l’Espanyol, Daniel Sánchez Llibre, de fer el posat antibarcelonista per a goig de l’estol periquito. I això que aquest migdia, convidats per l’expresident Pasqual Maragall i a benefici de la lluita contra l’Alzheimer, els dos presidents dinaran al mateix menjador després d’anys de no fer-ho ni de tenir-ne ganes. El bàndol espanyolista no ha agafat la invitació dialèctica, tot i que és segur que cova la resposta.
Hi ha qui troba que aquest escalfament previ és un al•licient indispensable. I el celebra perquè es pensa que així el derbi és com els d’abans. A mi, en canvi, em sembla que tots aquests excessos verbals són sobrers, que els derbis d’abans ja es van disputar i que avui toca el derbi dels temps actuals.
dissabte, 21 de febrer del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Avui el què toca és golejar a l'Espanyol, no tant per acabar d'ensorrar-lo -que també-, sinó per mantenir-nos forts a dalt del liderat i per esvair els possibles dubtes que l'equip hagi generat a base de remontades i l'empat dels darrers partits. No podem afluixar.
Publica un comentari a l'entrada