L’Ironman és una prova de resistència màxima. Vol dir que la força mental és gairebé tan important com la física. Tant se val el nivell dels participants. Si fa no fa, l’estratègia s’assembla. Els 3’8 kms de natació s’han de passar amb el menor desgast possible. Per més bé que un nedi, no s’obtindrà mai prou temps d’avantatge i, al revés, per més sapastre que es sigui, els minuts perduts no seran rellevants. Els 180 kms de bicicleta són una altra cosa. Representen el 50 per cent del temps que s’inverteix a la prova, més o menys. Amb tot, cap triatleta, per més bon ciclista que sigui, mai es buidarà en aquest segment. El ciclisme serveix per situar cadascú al seu lloc, però no és decisiu. El moment crucial és la marató. Llavors és quan el desgast acumulat en els dos segments anteriors, i l’entrenament fet, tenen una incidència definitiva. És quan es decideix la classificació i quan s’assoleixen o no els objectius fixats, sigui la victòria, millorar la marca personal o, simplement, acabar el repte.
Jo trobo que el FC Barcelona tot just acaba de baixar de la bicicleta i es disposa a córrer la marató. Un partit de futbol no és una prova de resistència, però una temporada sencera, d’alguna manera, sí que ho és. A la Lliga espanyola ha aconseguit un coixí de punts important, però no són encara decisius. No pot donar els objectius per aconseguits. Té tota una marató per davant en què haurà de compaginar les tres competicions. Avui es reprèn la Lliga de campions, a Lió. És un partit de 180 minuts i no pas dos de 90. El matís em sembla rellevant a l’hora d’afrontar el matx d’avui.
La derrota contra l’Espanyol ha generat un cert debat i alguns dubtes, oportunament amplificats per la premsa de Madrid i del Madrid. També és massa d’hora. Observo que Numància, Madrid i Espanyol tenen un punt en comú: l’angoixa amb què els blaugranes els van afrontar. Contra el Numància van dir que havien volgut fer el segon gol abans del primer. I contra el Madrid i l’Espanyol, la setmana prèvia, hi va haver una sobreexitació. Hauria de servir de lliçó.
dimarts, 24 de febrer del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada