Factors guanyadors

Diumenge, Messi va sortir just quan el Barça perdia per 1 a 0 al camp del Racing de Santander. Faltava mitja hora encara pel final del partit. Hi havia temps per a la remuntada, però tampoc massa i les sensacions no eren gens bones. De fet, els blaugranes no havien dirigit pràcticament ni un xut entre els tres pals, un fet inèdit en el que duem de temporada. Però, va sortir l’argentí, va fer dos gols en un tres i no res, i el Barça es va apuntar la novena victòria consecutiva. És clar, a partir d’aquí es fa difícil portar la contrària als arguments de la Messi dependència i tots els arguments semblants que s’han dit des d’aquell moment, i que se seguiran sentint.
Jo, modestament, tinc els meus punts de discrepància. És una obvietat dir que el Barça, com qualsevol altre equip, nota la presència o l’absència d’un jugador tan decisiu i de tanta qualitat com Leo Messi. És clar i no cal insistir-hi. Dit això, és també evident que ningú sap què hagués passat si Messi hagués sortit des del minut ú. Potser als 20 minuts el partit ja hagués anat 0 a 2. O potser no. Ara, el que em sembla del tot segur és que els dos gols els va fer, a banda de per la seva qualitat, perquè estava més fresc que no pas els defenses i es va saber anticipar per aprofitar les dues pilotes mortes que van quedar botant a l’àrea. Dir-ho no és menystenir el seu encert.
Al Barça li ha costat guanyar els últims partits. Em sembla que és perquè físicament han baixat un punt. Els blaugranes tenen més qualitat tècnica que molts dels seus rivals, treballen tant o més que ells i, anímicament, se senten imbatibles, capaços de remuntar qualsevol resultat. Aquests tres factors, la qualitat tècnica, l’esforç i la tàctica, i l’estat anímic són fonamentals a l’esport d’elit. No obstant, per a marcar clarament les diferències, falta també l’aspecte físic. I avui els blaugranes no estan en un moment òptim. No és preocupant. No es pot estar en plenitud de forma tot un any. Si la planificació l’han feta bé, és el més oportú.