Al minut 25 de la primera part, el Betis va fer el 2 a 0. El Barça no estava jugant com per anar perdent per aquell resultat, però tampoc no havia ensenyat gaires de les virtuts que ens ha mostrat al llarg de la temporada, per a dir veritat. Era la setena vegada que els blaugrana quedaven obligats a aixecar un partit de la Lliga espanyola, però la primera que havien de remuntar dos gols. Al camp no hi havia ni Messi, ni Henry, ni Márquez... tots ells afectats per l’anomenat virus Fifa. I, no obstant, no feia la sensació que el Barça anés a perdre el partit. La trajectòria li ha donat prou crèdit per a confiar-hi, però també era una garantia l’actitud dels jugadors i la dels tècnics, de no resignar-se a una derrota que, ni que sigui per lògica estadística, és cada vegada més a prop. Al final, les sensacions es van demostrar correctes. Eto’o de penal, a l’últim instant de la primera part, i Eto’o un altre cop, a 6 minuts del final, en una gran maniobra individual, va empatar el partit. El Barça hagués pogut perdre perquè Víctor Valdés va salvar un parell d’ocasions, una de molt clara, però també l’hagués pogut guanyar, perquè a la segona part, amb Messi i Henry ja al camp, va crear un munt d’oportunitats. El porter Ricardo va ser el millor del seu equip.
És probable que l’empat generi un pessic de decepció. Perquè s’ha estroncat una ratxa de victòries seguides. Perquè el Betis no ha semblat un equip prou bo. I perquè el Reial Madrid té l’oportunitat d’escurçar de dos punts el desavantatge que té. És clar, el transitar del Barça a la Lliga havia agafat un aire d’irrealitat perquè més que explicar els partits a partir dels aspectes del joc, ens estàvem acostumant a fer-ho a partir de les estadístiques i els rècords, tant els col•lectius com els individuals. I el futbol no és un esport que pugui llegir-se a partir dels resums estadístics.
També és probable que l’alineació, vull dir que no hi hagués Messi, provoqui un debat, poc o molt intens. Ja s’ha fet un munt de vegades aquest any. Per a mi, vol dir que anem molt bé.
diumenge, 15 de febrer del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada