dimarts, 17 de febrer del 2009

De la credibilitat

Hi havia qui deia que els periodistes som els notaris de la realitat. Ho deia José María García, sí. No sé si arribem a tant de poder i prestigi. De fet, no crec que la nostra tasca sigui ben bé la de fer de notaris, almenys no en el sentit de limitar-nos a donar fe dels esdeveniments de què tenim constància, d’una manera asèptica. Els periodistes tampoc no som advocats de cap causa. Un advocat pot defensar casos justos o injustos, a persones culpables o innocents, poden creure en allò que defensen o no creure-hi gens ni mica; els advocats defensaran sempre els interessos del seu client tan bé com puguin i sàpiguen. Són afirmacions generals, és clar. Les excepcions són plausibles, i molt desitjables.
Per tant, no em sembla que els periodistes tinguem gaire punts en comú ni amb un notari ni amb un advocat. El valor de la nostra feina resideix en la credibilitat que puguem tenir per als nostres lectors. Aquesta credibilitat ens l’hem de guanyar diàriament. Està feta del rigor de les nostres informacions, de l’encert de les nostres anàlisis i de l’honestedat de les nostres opinions. I hi ha d’haver un fil de coherència en la nostra trajectòria. No és una feina ni fàcil ni còmode. Està sotmesa a múltiples pressions, que no sempre són senzilles d’esquivar. Però és un ofici extraordinari. I a mi em sembla que els lectors saben distingir entre els bons periodistes i els mals periodistes. A mitjà termini, rarament s’equivoquen.
El periodisme viu temps de canvi. Potser s’hauria de precisar que són els mitjans de comunicació tradicionals els qui estan sent qüestionats pel sorgiment de nous formats i noves formes de transmissió i d’accés a la informació. Internet els ha trasbalsat i els amenaça amb l’obsolescència. Hi ha un procés de reconversió de les empreses periodístiques que, ben bé, ningú sap a quin nou paisatge ens conduirà. Tanmateix, crec que el periodisme es mantindrà viu i necessari perquè segueix tenint tota la seva vigència com a quart poder.

Per a tots aquells lectors que hi estiguin interessats, he penjat un enllaç amb les dues pàgines de l’avançament editorial que el Periódico va fer dilluns del meu llibre El Barça al descobert que presento demà dimecres en roda de premsa al Col•legi de Periodistes de Catalunya i que sortirà publicat dijous.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Moltes felicitats Jordi.
Vaig llegir l'avançament al Periódico i em va semblar magnífic.
Ja tinc ganes que sigui dijous.
Per cert,no he trobat l'enllaç del que parles.

Jordi Badia ha dit...

@anònim
Moltes gràcies. Espero no decebre ningú.
L'enllaç és a sota el comptador i a sobre de l'arxiu, a la columna de la dreta.

Anònim ha dit...

Jordi o algú que ho hagi llegit. Aprofito aquest post que parla de la credibilitat per preguntar-vos si sabeu alguna cosa de la informació que va sortir al diari El Mundo sobre la implicació del despatx personal del Laporta en el cobrament d'unes comissions milionaries per la venda del Mallorca, aprofitant les relacions del Barça amb l'Uzbekistan.
Això ja seria molt brut.

Anònim ha dit...

La descripció donada de la feina de periodista, i les teves reflexions, penso es podrien aplicar a tots els oficis, sempre que es portin a terme amb la millor voluntat i intenció.
A la vegada, crec que serveix de molt oportuna entrada, per a l'aconteixament de demà-la presentació del teu nou llibre-.
Si se'm permet opinar, és tot un exercici de responsabilitat, gosadia i perquè no dir-ho, també de "pebrots", ja que suposo hauràs valorat els pros i els contres d'obrir al públic en general, aquests afers i intimitats reservats als seus protagonistes, i que a partir de dijous, ja passen a ser de domini popular.
Pot ser que et ploguin comentaris per tots cantons, però el que no es pot negar és que, tornant a l'ofici de Periodista, cal explicar la veritat per damunt de tot, i a ben segur això ho hauràs fet.
Sort!

Anònim ha dit...

Que demà et vagi tot molt bé. Ens agradaria poder-hi ser.
Una abraçada.
Jaume el noi i Subi.