Un Barça hispà? Quina legitimitat?

Certament: no podem parlar de les bondats de la iniciativa del president del FC Barcelona, Joan Laporta, de fer una oferta per a quedar-se una de les dues franquícies que la MLS (la lliga de futbol professional dels Estats Units) ha tret a subhasta de cara a l’any 2010. Ara bé: tampoc no podem parlar de les seves maldats. Simplement, perquè no en sabem l’entrellat. Vull dir que no sabem què se li ha perdut al Barça a Miami ni perquè el president se n’hi ha anat, sense encomanar-se ni als socis ni als seus directius, de la mà d’un empresari bolivià, Marcelo Claure, de qui no se n’havia sentit parlar. Perquè ningú no ho ha explicat.
Sí que en podem subratllar les anomalies. I ho hem de fer. La primera anomalia és una esmena a la totalitat. Perquè el que Joan Laporta ha fet és el primer pas per a crear un club de futbol professional als Estats Uni, ts del qual el FC Barcelona en seria el copropietari. L’anomalia resideix en què aquesta iniciativa, d’una transcendència jurídica, un abast i un cost incerts, s’ha llançat sense informació als socis i, segons tots els indicis, tampoc a la Junta. Dimarts, el vicepresident econòmic, Joan Boix, va ser entrevistat pel Bernat Soler a Els millors anys de la nostra vida, de Catalunya Ràdio. Va respondre amb evasives i va dir que el president ja els informaria a la seva tornada. No va saber donar-ne cap detall. I a Miami no hi va anar el vicepresident de màrqueting, Jaume Ferrer, que fins ara havia estat implicat en els acords amb l’MLS.
La doctrina política estableix dues dimensions fonamentals per a donar suport a les autoritats: la legitimitat i la confiança. La legitimitat veu de tres fonts distintes: ideològica, jurídica i carismàtica. La confiança neix de la creença que els governants faran un ús adequat del poder atorgat. En els darrers tres mesos, el president ha estat censurat pel 60% dels votants d’una moció, ha patit la dimissió del 50% dels seus directius i ha estat ratificat amb el 40% de vots contraris a l’Assemblea. Són resultats que posen límits clars tant a la legitimitat com a la confiança.