Farts i escurats

Aquests dies fa aquell temps en què no saps mai què posar-te. Si has de sortir de casa d’hora al matí i tornar a migdia o al vespre, les probabilitats de fer curt de roba i passar fred a primera hora són gairebé tan altes com les d’abrigar-te massa i passar calor al pic del dia. La decisió es complica quan has d’anar una mica lluny, amb el conseqüent canvi de temperatures; tres o quatre graus amunt o avall requereixen un jersei de més o de menys. Aquests dies vestir-se, vull dir posar-se la roba adequada a la temperatura ambient, és un exercici complicadíssim. Si el trajecte l’has de fer en motocicleta, esdevé impossible.

- Bon dia, el veig acalorat, oi?.
- Ja ho pot ben dir, senyor Martí. M’he abrigat massa i vinc suant dalt de la moto. Que no havia arribat el fred?
- Deixi, ja no en fa de fred. Dissabte va bufar serè, oi?, i tothom va córrer a l’armari.

Al cafè tothom vesteix més o menys com sempre. No hi ha peces d’abric. Pel carrer he vist algun fredolic i algú amb màniga curta, encara.

- Li agrada anar de restaurant? –m’ha preguntat tot d’una en Gustau Martí.
- Sí, abans hi dinava cada dia.
- Els restaurants han canviat molt. Abans la gent hi anava a atipar-se i per menjar coses que a casa no es tenien, oi? Els restaurants que tenien èxit eren aquells que en sorties satisfet, oi?, perquè ho havies trobat bo però, sobretot, perquè t’havies atipat de valent, oi? Avui la gent ja hi va tipa i al mercat hi troba de tot, oi? Quan la gent no té gana es torna molt llepafils, sap. Vostè ho deu saber: és cert que en alguns restaurants hi ha carta d’aigües i tot?
- Sí, en algun m’hi he trobat, sí.
- Ho veu: si hem acabat fent cartes d’aigües és perquè la gent no passa set!, oi? Que m’entén?
- La veritat és que li segueixo el fil, però no sé de quina troca el desembolica.
- Ja li ho explicaré i ho comprendrà, oi? Resulta que la gent s’estranya que el camp del Barça no s’ompli, o que només dissabte estigués força ple, oi?, i això passa perquè els culers van tips i estan escurats, oi? Tants partits per la televisió sense haver de pagar fa que vagin farts de futbol i la crisi, perquè anar al futbol val diners, oi?, fa que la gent s’hi miri a l’hora de gastar-se els cèntims, oi? Mentre duri, la gent triarà molt bé quins partits vol anar a veure.
- Ja el comprenc. I em fa l’efecte que té tota la raó.
- A mi també m’ho sembla.

Ha fet un glop de vermut i s’ha acabat d’empassar l’oliva que no ha parat de rosegar mentre parlava. Ha deixat el pinyol al platet, al costat dels altres.