Trobo que els debats sobre la política general d’un país haurien de tenir una importància ritual. I em fa l’efecte que el debat que des d’ahir a la tarda s’està fent al Parlament no compleix una tal funció i que ni tan sols la insinua. Sóc del parer que els catalans hem posat massa esperances en la política i la capacitat dels polítics, que no hem d’estar-ne tan pendents i que hem d’espavilar-nos individualment i col•lectiva. Ni la política ni els polítics ens resoldran els problemes personals i de país que tenim plantejats. El meu escepticisme és absolut. Ara bé, aquesta incredulitat que gasto és compatible amb un punt d’amarguesa en observar com, any rere any, aquests debats passen per davant de la ciutadania amb una indiferència total.
És clar, les seves senyories no hi contribueixen ni poc ni gens. El discurs d’ahir del president de la Generalitat, José Montilla, té un interès molt escàs. Va parlar durant més de dues hores, que és un lapse de temps que, si s’administra bé, dóna per a fer i per a dir coses molt serioses. La major part d’aquest temps el va fer servir per a detallar d’una manera aclaparadora, departament per departament, tot el que s’havia fet. És veritat que Montilla va ser escollit amb l’eslògan Fets, no paraules. Però alguna paraula sempre fa falta, sobretot quan es tracta de fer un discurs. I Montilla en va usar molt poques; de fet, només una: “feina”. Hem de treballar més, entesos. El problema és que la crisi econòmica està aturant cada dia més i més gent que en voldrien, de feina.
Avui el debat s’ha animat. Però es tracta d’una excitació fictícia. S’ha produït perquè han anat canviant els protagonistes i perquè la confrontació dialèctica –és un dir– li ha donat un cert dinamisme. La grisor d’ahir a penes s’ha il•luminat.
Un debat de política general com el que es fa al Parlament hauria de tenir un valor de ritu. Vull dir que hauria de ser una cerimònia per veure on som i on anem com a país, per a renovar el lideratge que hem atorgat als nostres delegats. Avui, la rellevància d’aquest debat és escassa.
dimecres, 1 d’octubre del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada