Crisi i immigració

El dissabte és dia de mercat a Calaf. Tot i que aquests rodals pertanyen per caprici administratiu a la comarca de l’Anoia, geogràficament i econòmicament són una realitat ben distinta. L’informe Roca, del 2001, sobre l’organització territorial de Catalunya, va propugnar reconèixer-la i donar-li el nom d’Alta Segarra. Agafaria un parell de municipis del Solsonès, un parell més de la Segarra, un del Bages i nou de l’Anoia. La capital natural és Calaf. Tot i que els costums de les cases han canviat molt, el mercat de dissabte és encara una de les maneres més evidents per a comprovar la capitalitat de Calaf. Avui, també és una forma més per a certificar la severitat de la crisi econòmica.
Des de fa molt temps, el cor de Calaf és la Plaça dels arbres. És on s’ubica el mercat. A peu de la plaça hi ha el Bar Rosa. L’interior d’aquest cafè ha canviat molt poc els darrers anys. L’exterior, en canvi, ha sofert una transformació de fesomia molt visible. Tota la plaça ha mudat de cara, de fet. La immigració, que a Calaf s’acosta al 20 per cent de la població, se l’ha feta seva. Però els dissabtes el matí el Bar rosa és el de sempre, a dins i a fora. Aquest matí hi he trobat el Gustau Martí.

- Bon dia, com anem?
- Doncs, no massa bé, oi? Ha vist això de la Seat? I lo d’Avinyó, l’altre dia? De Calaf no en parlen els telenotícies, oi?, però aquí anem igual o pitjor.
- Per què ho diu? Que tanca alguna empresa?
- No, no. De rumors tants com en vulgui, oi?, però per ara no se n’ha confirmat cap. Cap de nou, vull dir. La caiguda de la construcció ha fet molt de mal, oi?

L’última dècada, el polígon industrial de Calaf ha crescut molt. Les empreses que s’hi han instal•lat han donat feina i molts immigrants han vingut atrets per l’oportunitat que se’ls obria. Polonesos i romanesos, magribins i subsaharians, el mosaic és molt divers.

- Sap, el que més em preocupa de tota aquesta crisi és que darrera de cada lloc de treball que es perd hi ha una persona, oi?, i darrera de cada persona hi ha una realitat personal i familiar. L’atur ho trasbalsa tot. Si ja és difícil per als d’aquí, imagini’s què ha de ser per als estrangers, oi?
- Si tenen els papers en regla i tenien contracte, tindran les mateixes condicions, suposo.
- Sí, és clar, però aquesta no és la situació de tots, oi que m’entén?, però tot i així, els de fora no tenen cap xarxa familiar o d’amistats en què recolzar-se. Mala peça al teler!
- Vaja, sí que ho veu fotut.
- I tant! En tindrem un fart, d’aquesta crisi!