Teories de la conspiració

Certament, aquesta crisi que va començar com de broma als Estats Units, amb l’afer de les hipoteques escombraries, ha agafat unes dimensions tan colossals que es fa literalment impossible seguir el fil que ha dut fins a la decisió dels governs europeus de rescat dels seus bancs més grans, passant pels tancaments d’empreses i la caiguda de les borses de tot el món. De manera que no ha d’estranyar si a partir d’ara comencen a fer forat algunes anàlisis explicant-nos que la desproporció entre el cost d’aquelles hipoteques i el total de la factura a què va pujant la crisi només s’entén per l’actuació de grans forces polítiques i econòmiques que pretenen canviar l’actual equilibri geoestratègic. És a dir, que estaríem immersos en una mena de tercera guerra mundial o, almenys, en un xoc de civilitzacions amb l’economia i les borses com a camp de batalla. Òbviament, el més perjudicat seria el món occidental que està rebent l’atac implacable dels àrabs i els xinesos.
No ens ha d’estranyar, deia, perquè és una tendència molt humana buscar respostes a fets que semblen deslligats i se’ns fan incomprensibles. Allò del vol d’una papallona al tròpic que acaba amb un tsunami als antípodes, vull dir.
La teoria de la conspiració és atractiva i té un discurs coherent. Ara: en tots els períodes de crisi hi ha una minoria de persones, empreses, grans corporacions, països i estats que en surten o beneficiats o molt beneficiats, mentre que la majoria del personal pateix amb duresa o amb molta duresa els seus efectes. Per manca d’escrúpols o perquè, simplement, la situació creada els és objectivament millor. De fet, sense crisi també passa. Són els qui disposen de prou capital com per a comprar a preus irrisoris el que es va venent per necessitat. El Banc Santander, per exemple, que compra bancs a punt de fallida. O les monarquies del Golf Pèrsic o els magnats sorgits de les exrepúbliques soviètiques.
Tanmateix, trobo que la teoria de l’efecte dominó també és coherent. Vull dir que l’economia basada en l’especulació és ben certa i que l’endeutament de les persones, també, per desgràcia.