El cotxe de Benach

Certament: el cas del cotxe oficial del president del Parlament, Ernest Benach, es presta a la demagògia. Se n’ha fet i se n’està fent molta. Tant pels qui s’hi han abraonat com si tinguessin alguna factura pendent de cobrar a la segona autoritat de Catalunya, com els qui s’han posat en primera línia de defensa. I molt probablement se’n farà més, de demagògia, perquè el seu cas, el fet de desplaçar-se cada dia a Barcelona, vull dir, dóna per a burxar-hi molt més.
Trobo que tant els que l’ataquen com els que el defensen obliden que la demagògia és part essencial de la política, i els polítics són els primers a recórrer-hi constantment. Aquest és el principal error que ha comès Benach en aquest cas. Havia d’anar més compte a l’hora de fer-ho perquè convertir el seu cotxe oficial en una oficina mòbil, com ell ha qualificat l’operació, just després de presumir d’austeritat, podia ser objecte d’un atac populista.
És veritat, a Esquerra Republicana no se li’n perdona una. Tothom s’hi atreveix. Ernest Benach s’ha posat uns accessoris al cotxe oficial –un televisor, una taula - escriptori i un reposa peus– per valor de 9.276 euros. Es passa moltes hores al cotxe i, per tant, hi treballa i li calen aquestes o altres eines. Hi ha comportaments pitjors que passen desapercebuts. Per exemple, que alguns alcaldes visquin fora de la seva ciutat, en zones més acomodades, o que el president de la Generalitat, socialista a més a més, no dugui els fills a l’escola pública o, com a mínim, a la concertada.
Acceptar un càrrec públic, o un de privat però amb gran transcendència pública, tant li fa, té unes servituds que no es poden obviar. Han de ser un model de comportament perquè, a banda del servei públic a què es comprometen, hi ha també una part molt substancial de lideratge que han d’exercir. Han de comportar-se de manera coherent amb el que defensen i el que representen. Demagògia? Sí, però que no sigui el més habitual, que ens hàgim acostumat a què els polítics no facin ben bé el que diuen que faran, no vol dir que no sigui el comportament que els hauríem d'exigir.