El Tour a Barcelona, algunes reflexions

Catalunya s’ha bolcat amb el Tour de França, en la primera etapa que hi ha transcorregut, entre Girona i Barcelona, i, previsiblement, ho tornarà a fer avui en la segona, de Barcelona a Andorra. Pocs esdeveniments han tret tanta gent als carrers i les carreteres. Llevat del FC Barcelona, el motociclisme i la F1, no se’m fa present cap altra gran prova –deixant de banda els Jocs Olímpics del 1992, òbviament– que hagi aplegat un públic tan nombrós. D’una banda, és d’agrair perquè la imatge que s’ha donat a tot el món és d’una ciutat i un país aficionat a l’esport i al ciclisme i agraït de rebre el Tour. Però, d’una altra banda, genera una certa amargor perquè d’altres proves, ciclistes també, com la Volta a Catalunya, no obtenen un ressò mínimament semblant. I no se m’escapa que la raó última no resideix únicament en la força i excel·lència de la ronda francesa, l’autèntic campionat del món ciclista, certament, sinó que l’hem d’anar a buscar en el recolzament que hi ha donat les autoritats polítiques i esportives del país i el conseqüent seguiment que n’han fet els mitjans de comunicació. Probablement, si aquest esforç tingués una continuïtat semblant, vull dir si els esforços i els recursos que al llarg de l’any s’esmercen en unes poques direccions es repartissin d’una manera més proporcional, molts dels clubs, els esports i les competicions que sobreviuen amb penes i treballs, tindrien una vida força més desfogada. L’arribada del Tour a Catalunya i Barcelona ha estat un èxit, sens dubte, però també ha posat de manifest quines són les dificultats que tenen les grans ciutats per acollir proves ciclistes. Barcelona ha tingut mala sort, és clar, perquè dels sis dies que es porten de carrera va haver de ser precisament ahir el primer de pluja. Les caigudes constants que hi va haver en els darrers quilòmetres, disputats per dins de la ciutat, per culpa de les senyalitzacions blanques pintades al terra, agiten un debat que és vell i que ha provocat les lògiques crítiques del pilot que més d’una vegada s’ha negat a córrer en grans ciutats. És un punt a resoldre perquè taca una gran imatge.