El ciclisme d’abans

A l’etapa d’ahir del Tour de França els ciclistes van córrer sense l’auricular a través del qual escolten les indicacions del director de l’equip. Ho van decidir els organitzadors i la Unió Ciclista Internacional perquè creuen que així tornarà l’espectacle. Es pensen que l’auricular fomenta el control de la cursa i inhibeix la iniciativa dels ciclistes. Creuen que és la causa per la qual hi ha tants pocs atacs. Com que els equips no hi estan d’acord, l’etapa d’ahir la van fer més a poc a poc del que tenen per costum. A mi em sembla que l’UCI s’equivoca amb aquesta mesura perquè ni es pot anar en contra dels avenços tècnics ni la raó per la qual no hi ha aventures en solitari dels candidats a la victòria final, com havia passat antigament, té res a veure amb l’auricular. Deixaré de banda la part de mitificació que hi pugui haver i que ens faci pensar que abans, el ciclisme, era més espectacular que avui. Jo el que crec és que l’evolució natural de l’esport, la introducció d’artilugis que mesuren tots els paràmetres possibles de la fisiologia de l’atleta, els avenços en els sistemes d’entrenament, en la nutrició, etc., afavoreix un control gairebé absolut del rendiment previst. Avui no hi ha aquells atacs que la memòria ens fa pensar que es donaven a cada etapa i no pas de tant en tant, que és el que en realitat succeïa, però és que tampoc no hi ha els defalliments espectaculars que costaven etapes i que afavorien l’acarnissament dels rivals. L’esport d’alt rendiment s’ha convertit, en part, en una ciència que, pel fet de ser una ciència, aspira a predir els resultats dels esportistes que tracta. Agradarà més o menys, però és el que hi ha. A més a més, hi ha un altre factor que a vegades passa desapercebut i és que, probablement, aquests atacs que reclamem no són possibles. Perquè és cert que el ciclisme ha passat de ser un esport individual a ser-ne un d’equip i els equips són capaços, en ascensions com la del Tourmalet de diumenge, de posar un ritme altíssim a base d’anar esgotant efectius per evitar que un corredor pugui, si salta del grup, mantenir una velocitat encara més alta per poder-se’n anar definitivament. Amb auricular, o sense.