Enmig del ritme frenètic d’aquests darrers dies a les oficines del FC Barcelona, entre fitxatges, convenis urbanístics i tancaments econòmics, encara hi ha hagut temps per a què els directius Josep Cubells i Magda Oranich presentessin sumàriament la reforma dels Estatuts del club que sotmetran a l’aprovació de l’Assemblea de Compromissaris del 19 d’agost. Aquesta reforma ve motivada per dues raons substancials: d’una banda, s’havia de corregir l’article 29, sobre la durada del mandat, per evitar absurditats com la que va propiciar que vuit dies s’equiparessin a un any. Als juristes, aquests sense sentit, els fa molta gràcia i són capaços d’estar-se hores discutint apassionadament sobre la interpretació que s’ha de donar a una o altra paraula entaforada enmig d’una frase que no s’entén, però aquesta és una de les qüestions més incomprensibles i desenraonades a què he assistit mai. I, d’una altra banda, s’havia de modificar la durada dels mandats, fins ara un màxim de dos de quatre anys, per a adaptar-los al nou decret català. El FC Barcelona ha triat el període mínim, de sis anys, i manté la limitació de dos mandats consecutius per al president. Ara, aprofitant que s’havien de posar a la feina, semblava oportú fer una llegida profunda dels Estatuts i retocar tots aquells aspectes o bé que eren confosos o sobrers o bé que hi faltaven. Aquesta era la reforma de mínims. Però la Junta Directiva actual ha optat per anar una mica més enllà i proposa canvis que tenen la seva transcendència; alguns em semblen oportuns, d’altres no tant i considero que s’haurien d’explicar millor, quina intenció hi ha al darrera i quina necessitat hi veuen, vull dir. Entre els canvis que trobo adequats hi ha oficialitzar el català com a la llengua oficial. Ho trobo adequat tot i que sóc conscient que no resolel problema de base que per al català no és d’oficialitat sinó d’ús i el català, al FC Barcelona, s’usa molt menys del que la gent s’imagina. I el següent aspecte que trobo encertat és fixar el veïnatge català com a requisit per a ser president. Tot i que la democràcia no m’ha fet mai por, trobo que el creixement social del club demana una certa protecció.
.jpg)
Entrades
2 comentaris:
Bon dia Jordi i resta de lectors:
El famós article nosaltres creiem que no comporta cap dubte i així ho va entendre també un jutge.
No es que vuit dies equivaleixin a un any, sino que en cas d'eleccións avançades, des de la presa de possessió fins al 30 de juny equival al 1er any de mandat.
Aquí la mala sort va ser que les eleccions avançades van ser al juny, en ves del desembre (per exemple).
Des d'UCV vàrem reconeixer que pels pocs dies que afectaven no era just, però si que era legal.
I que una possible sortida a tot el "lio", potser hagués estat millor per part de la directiva un exercici "d'humilitat" reconneixent la legalitat del article que des del 1er dia conneixien, i una explicació clara del moviment comptable que es va produïr en aquells vuit dies que van afectar (positivament)a la comptabilitat de la resta del mandat.
Res més, que desitjar-te a tu i a la resta de lectors el millor per aquest agost, i esperar retrovar-nos tots al setembre, un altre cop.
Visca el Barça
Molt d'acord amb tot, Jordi.
Que vuit dins compti com un any no és de sentit comú, no fotem !!!
Una altre cosa es que durant aquells 8 dies fesin alguna cosa comptable que s'hagi de denunciar. en aquest cas, doncs qui ho sapiga aixo ho publiqui clarament i ho denunci. i no em serveixen nomes insinuacions.
Crec que el tema de mandats de 6 anys ve imposat per una llei de la Generalitat, i això no m'agrada.
Perquè si nosaltres feiem 4 anys i ens anava vé, ha de venir un govern intervencionista a dir-nos que hem de posar-ne 6. Cullons, que es dediquin a fer alguna cosa més útil !
Jan
Publica un comentari a l'entrada