dimarts, 14 de juliol del 2009
De la intranquil·litat culer
Dilluns que ve, el FC Barcelona iniciarà la temporada. Fóra bo que l’entrenador Josep Guardiola pogués començar a treballar amb la plantilla al complet. Seria òptim, tot i que no és imprescindible, i de temps efectiu per a fitxar n’hi ha fins al 31 d’agost. El club fa bé d’apurar tots els terminis si creu que aquesta és la millor tàctica per a negociar les altes i les baixes que té decidides. Posar-se a fer judicis ara és precipitat. Ja hi haurà temps per a valorar el que s’hagi fet. Ara: és una evidència que hi ha en l’aficionat culer intranquil·litat perquè el club no ha fet cap fitxatge mentre que els rivals, amb més o menys pressa, van tancant les seves plantilles. I això al marge del que ha fet el Reial Madrid que, certament, ha trencat el mercat i ho ha complicat molt tot. A mi em sembla que hi ha un parell de factors que justifiquen aquest desassossec. El primer es deriva de les renovacions que hi havia per fer (Valdés, Touré Yaya, Márquez i Puyol) i que només s’han tancat a mitges i, en el cas del porter, amb més enrenou del que era aconsellable; aquesta era una feina que no depenia del mercat. Tot aquest soroll excessiu per la renovació de Valdés, i que també ha envoltat el traspàs d’Eto’o, a qui cada dia que passa queden menys equips a què anar –si hem de fer cas a les declaracions que es fan, cosa que és un error que no hauríem de cometre aquestes alçades–, ha contribuït ha generar inquietud. Per a mi, aquest és el factor decisiu que explica per què el barcelonisme no les acaba de tenir totes. A més, des de fa setmanes, no paren de sortir informacions de signe distint: d’Ibrahimovic a Güiza hi va un tros considerable. O jornades que han de ser definitives i no ho són; el fitxatge de Villa ja n’ha viscut dues o tres que han passat avall sense novetats. D’aquest soroll, el club, pot ser que no en tingui cap culpa, però el culer el pateix i ja no sap on agafar-se. De temps, per sort, encara n’hi ha i s’ha de seguir fent confiança. És com el Trofeu Gamper: a diferència de les darreres temporades, el rival encara no se sap, però segur que n’hi haurà algun.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Pel que al rival del BARÇA al gamper no hi pateixis, i anirem nosaltres com a veterans. Pero el que fa els fixatges, jo crec que comença a ser preucupant per que no s'ha fixat ningu, ni sa venut a ningu encara.
Ara ja no estem "tri-tranquils". Potser "bi-tranquils", encara queda temps per poder fitxar.
La pregunta del milió: per què cap Club important ha presentat una oferta -ni que sigui ridícula- per fitxar l'Eto'o?. Amb aquest cas solucionat, potser es desencatllaria el fitxatge del seu substitut.
Jordi, al teu llibre del Nuñisme ja vas explicar la dificultat del FCB de retenir cracks; ara és palessa la falta de calés per a fitxar un crack (el Madrid ja n´h fitxat 3). I Flroentino genera molta confiança als bancs. Qué passa a l´economía del Barça, perque estem molt per davall de clubs que esportivament competeixen amb el Barça com Madrid, Chelsea o ManU. Ara la culpa no es de Nuñez... será que el FCB es un club amb menys recursos?
JM. Lluna
"Costa Brava" o "aqua de gio", no ten tenc. Entre tan tri i bi
Publica un comentari a l'entrada