Una superioritat absoluta

El FC Barcelona ha guanyat el Reial Madrid per 0 a 2 al Santiago Bernabéu, amb gols de Messi, al minut 33, i Pedro, al 56. És un marcador curt, perquè els blaugranes han estat molt superiors durant els noranta minuts del partit, han controlat les tres batzegades dels madridistes, a l’inici i immediatament després dels dos gols, sense passar gaire angúnies –la que hi ha hagut, Valdés l’ha resolta–, i ha creat prou ocasions com per haver incrementat l’avantatge. Havíem dit que l’esport és més lògic del que no pas sembla i que si la lògica s’imposava el Barça havia de guanyar amb una comoditat relativa, que l’empat a punts a la classificació no reflectia de cap manera la distància que hi ha entre el joc d’un i altre equips. I és el que ha succeït: el FC Barcelona ha imposat la seva superioritat futbolística, col•lectiva, i ha guanyat d’una manera molt clara i evident. La impotència madridista, vull dir aquell intent barroer i trinxeraire d’aturar Messi i companyia “per lo civil o per lo criminal”, i la parcialitat i permissivitat de l’arbitratge de Mejuto González, no ha fet altra cosa que subratllar encara més la inferioritat del Reial Madrid dels 270 milions d’euros enfront d’un equip forjat a la Masia, amb jugadors que encara no fa dos anys jugaven a Tercera divisió. No era una victòria gens fàcil, encara que ho hagi semblat i estat. El Barça no havia guanyat mai dues vegades seguides al Santiago Bernabéu, un altre rècord que aquest equip supera. I el 2 a 6 de la temporada passada i la necessitat imperiosa que tenia el Madrid de guanyar, d’evitar quedar-se una altra temporada a zero, el convertia en un equip ferit i acorralat i, en conseqüència, perillosíssim. El títol de la Lliga espanyola no està sentenciat matemàticament, és cert, però els tres punts d’avantatge que agafa el Barça i el cop que li ha assestat al Madrid fan, com tantes vegades he defensat, que hagi quedat mig decidit. Queden set partits per disputar i al Barça encara li queden un parell de desplaçaments d’una certa dificultat. Tant se val. La diferència que hi ha entre el Barça i la resta és massa gran. No m’estranyaria gens que, d’una banda, els blaugranes guanyessin tots els partits que li queden fins a certificar el títol i, d’una altra, que els madridistes acusin la patacada i l’espifiïn aviat. La tarda havia començat molt bé, amb una altra repassada de l’equip de bàsquet blaugrana al madridista. I ha acabat millor. La superioritat del FC Barcelona sobre el Reial Madrid és absoluta i abasta no només el joc, va molt més enllà del que succeeix dins del terreny de joc o el parquet, i es refereix a la manera de concebre el futbol i l’esport. El barcelonisme ha de ser molt conscient que aquesta és la clau que explica aquesta superioritat, i la felicitat i l’orgull que provoca.