Exhibició, i a quarts de la Campions

El FC Barcelona ha guanyat l’Stuttgart per 4 a 0, amb gols de Messi (2), Pedro i Bojan, i serà per tercer any consecutiu als quarts de final de la Lliga de campions. El marcador reflecteix perfectament el que ha succeït al Camp Nou: els blaugranes han jugat molt bé, han sortit amb molta intensitat i als vint minuts ja han resolt l’eliminatòria posant-se amb un contundent 2 a 0, amb una altra actuació estel•lar de Messi; i els alemanys, que han plantejat un partit valent, tancats al darrera però sortint al contracop amb molts efectius, aviat han plegat veles i s’han dedicat a capejar el temporal amb tanta dignitat com han pogut. Aquesta eliminatòria amb l’Stuttgart té tantes similituds amb la de la temporada passada contra l’Olympique de Lió, que es fa difícil no agafar-se-la com a exemple per a preveure què pot succeir a partir d’ara. A Lió, el Barça va patir molt per treure un empat a un gol, talment com fa tres setmanes a Stuttgart, però a la tornada va fer una exhibició de joc, es va imposar per 5 a 2, i a partir d’aquell partit l’equip no va parar de créixer amb el final que tots sabem. L’eliminatòria contra l’Olympique va ser un punt d’inflexió, va marcar la sortida del sotrac que l’equip havia tingut durant el febrer. Com que aquest any hi ha una sensació semblant, com que es té la impressió que l’equip no juga tan bé com la temporada passada i que també aquest hivern ha patit una davallada, malgrat que els resultats a la Lliga espanyola siguin millors que els de fa un any, l’exhibició contra l’Stuttgart indueix a pensar que el barcelonisme ha viscut el punt d’inflexió definitiu per a fer el salt. Jo m’ho miro una mica diferent. Primer, perquè els anomenats punts d’inflexió es detecten un cop s’han produït, vull dir que no ho sabrem fins d’aquí a unes quantes setmanes si aquesta millora i aquest salt es confirmen; és ben lògic. I, segon, perquè aquest tipus de comparacions fan de molt mal fer en l’esport. Aquesta temporada han canviat força coses i, especialment, dues de molt significatives: les expectatives que hi ha posades en l’equip i que fan que qualsevol actuació sembli menor comparada amb les de l’any passat i una plantilla molt curta, que ha sofert alguns canvis de peces transcendents, i que està patint més lesions de les que poden suportar. Ara bé, dit tot això, la millor notícia del partit contra l’Stutgart és la confirmació que Guardiola té solucions tàctiques per a resoldre els reptes que li planteja el rival –ahir va disposar un 4 – 2 – 3 – 1 que deixa molt mòbil a Messi i omple el mig del camp– i que hi ha jugadors com Henry i Touré que arriben al tram decisiu de l’any força recuperats.