L’entrevista de Laporta al Mundo

El Mundo del Siglo XXI va publicar ahir una entrevista molt extensa amb el president del FC Barcelona, Joan Laporta. L’entrevista va tenir molt de ressò i va generar multitud de comentaris des de primera hora del matí a totes les tertúlies polítiques i va provocar la reacció de tots els portaveus dels partits catalans amb representació parlamentària perquè les declaracions de Laporta eren essencialment polítiques i, entre d’altres coses, deia que està pensant entrar en política i fer-ho amb un partit propi. També va generar estranyesa que Laporta concedís una entrevista com aquesta a un dels mitjans que ha qualificat de sempre i ben recentment de “caverna mediàtica”, però és clar que més que al Mundo la va donar a Salvador Sostres, amb qui l’uneix una bona relació; Sostres ha començat a escriure a El Mundo del Siglo XXI des de fa uns dies. Els responsables del diari espanyol sabien perfectament la importància de l’entrevista i van calibrar amb exactitud l’impacte que causarien a Catalunya, de manera que van jugar-hi tan fort com van poder, a la portada i a les pàgines interiors. Ben fet. L’entrevista és interessant, per bé que Laporta no diu gairebé res que no hagi anat dient els darrers mesos. Si de cas, posa data a la seva decisió; afirma que per Setmana Santa haurà decidit si fa el salt a la política i que no ho anunciarà fins a acabar el seu mandat com a president del FC Barcelona. Però, aquest calendari podria alterar-se si el president de la Generalitat, José Montilla, decideix avançar les eleccions al Parlament; llavors, “si això passa, ho hauré d’anunciar abans”. Molt bé; doncs, som on ja érem. En el procés de reflexió també hi ha dos aspecte que són prou importants com per a condicionar el sí o el no del seu pas a la política: amb quina formació fer-ho, amb una coneguda, una per conèixer o una nova de trinca, i quines possibilitats d’èxit té; “vull saber si el milió de catalans que busca un Estat propi em seguirà”. El rebombori causat tampoc no és nou, però és veritat que el volum és cada vegada més alt i, segons el meu parer, excessiu. Jo entenc que a Joan Laporta li faci il•lusió saltar a la política i esdevenir algun dia president de la Generalitat i entenc també que pensi que els èxits obtinguts al FC Barcelona, l’experiència acumulada i la popularitat aconseguida, li donin possibilitats, i més quan hi ha moltes persones properes a ell que l’empenyen des de fa temps a fer el pas i hi ha algunes enquestes que el situen en molt bon lloc. I com que ho entenc, comprenc que ell en parli i que faci tot el que pugui perquè se’n parli i que tothom en parli perquè si es decideix a fer el pas és segur que remourà les aigües de la política catalana, encara que no sabem amb quina intensitat. Ho comprenc, però ho trobo excessiu perquè el que s’ha de saber d’una persona que es vol dedicar a fer de polític és si fa el pas o no el fa, que hi pensa ja ens ho imaginem perquè sinó seria un insensat, i un cop ho ha anunciat voldrem saber per a fer què, per a fer-ho com i per a fer-ho amb qui. Mentrestant, trobo que hi ha coses més interessants per a fer i llegir.