Aquest hivern, si no m’he descomptat, portem tres nevades que mereixen ser anomenades així. Ara: la més intensa, la que ens ha deixat literalment colgats durant unes quantes hores i mig incomunicats, ha estat la darrera. Va començar la nit de dimecres a dijous; hi va haver una treva durant el dia i al vespre hi va tornar i va nevar fins ben bé la mitja tarda de divendres. Ho va fer sense parar i, a estones, copiosament. La neu fa molt bonic i per als sembrats, en aquesta època, és un bé de Déu. Si la pots mirar de casa estant, davant el foc a terra i amb la llenyera ben plena de fusta per cremar, amb un llibre a les mans i rodejat dels teus, deixant que la vida vagi fonent-se al compàs de la neu, és un dels plaers més satisfactoris que es poden experimentar. Almenys, ho és per a mi. Ara: si has de moure’t, si pretens seguir el ritme normal a què estem acostumats, llavors la neu es converteix en un maldecap i un entrebanc molt considerable. Transitar per un paisatge nevat és una de les activitats més fatigoses a què ens podem enfrontar. En fi, com que algun bon lector d’aquest bloc i amic m’ho ha demanat, he pensat que unes quantes fotografies preses des de les finestres de casa ajudarien a entendre què vull dir.
dissabte, 9 de gener del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Senzillament esplèndid.
Em sembla més aviat que en comptes de viure a la Guàrdia Pilosa vius a Sibèria !!!! Fotos molt maques , ja era hora que INSERTÉSSIS alguna cosa la blog !!!!
Estic d'acord amb tu amb lo de la neu i la movilitat i entenc la vostre ausencia a la ceremonia de l'avia Teresa, tambe estic d'acord amb en satanas que " una foto al año no hace daño pero es costumbre mas sana una foto cada semana ".
Ha els reis com es varen portar, vares ser bon noi l'any passat.
Cuide-vos del fred
Publica un comentari a l'entrada